Estic al Guix...

2008-10-21T14:56:00.000-07:00

Els anys passen però aquests vehicles de dues rodes no han canviat massa, segueixen fidels a la idea original. Dues rodes, un sistema d’impuls mitjançant una cadena i uns pinyons dentats, un sistema de direcció, un quadre més o menys evolucionat i un seient on poder recolzar les nostres posaderes a fi de fer-nos més còmode el trajecte.

Hi va haver un temps on aquests vehicles eren simples màquines, amb sistemes molt fiables. Llavors, abans, no importava el pes, ni les velocitats, ni els frens, només es tractava d’un vehicle útil per anar d’aquí cap allà amb una comoditat relativa però que en aquell temps era més que respectable.

Ara tenim màquines impressionants, algunes d’un pes molt baix, altres amb sistemes de suspensió de l’era aeroespacial, altres amb frens dignes de la millor motocicleta... Un sens fi d’evolucions que, al veure algunes altres màquines més simples, com aquesta, queden arraconades i el sentit de ciclar no és més que el quelcom d’anar d’aquí cap allà.

Actualment podem veure poques màquines iguals. Algunes encara volten per racons dels horts d’alguna zona rural, altres romanen arraconades en algun garatge. Segurament en queden algunes, moltes fetes malbé, altres dormen al fons del traster darrera de caixes de disfresses i trastos de Nadal, potser també amagades darrera de joguines que mai més es faran servir. Segurament jeuen allà, oblidades en el record d’algun passeig de mitja tarda perseguint aquelles xiquetes que de nens i joves rondaven.

Després de descobrir aquesta, arraconada i deixada al fons d’un garatge vaig pensar que em serviria per fer volts de mitja tarda, no perseguint les xiquetes, sinó pel simple fet de gaudir del girar de les seves rodes i del brunzit de la dinamo, potser al passar pel carrer algú es girarà i recordarà aquells volts i aquelles voltes descuidades, mirant embadalit el girar dels pedals i ressonant al seu cap, temps era temps.

Queralbs - Fontalva - Nuria - Queralbs

2008-10-15T14:58:00.000-07:00

Dissabte 11 d’Octubre a les 6:30 del matí, quedem amb en Joan Antoni (Joansa) a l’ultima rotonda de les rondes de Granollers, els carrers els està posant la brigada municipal, passo pels que ja estan muntats i em dirigeixo al lloc de reunió. Temps de saludar-nos, carregar la bici i els trastos al cotxe, i marxar en direcció a la C-17, directes sense escales cap a Queralbs.

La estona de cotxe és amena, en Joan Antoni sempre explica coses de l’escola on treballa, té deu mil anècdotes diferent i sobre tots els temes. Anant xerrant els quilometres passen, passem Vic, passem Ripoll, passem Ribes de Freser, i ostres una mica més i passem Puigcerdà... però un indicador que posa Collada de Toses ens para, bé només ens hem despistat uns trenta quilometres. Truquem als barcelonins que ja deuen estar al lloc i sorpresos ens diuen que ens esperen, nosaltres que anàvem ben aviat cap a Queralbs.

Al final arribem després de dues hores de cotxe a Queralbs i ràpidament ens equipem per marxar, allà trobem en Chippie, Bert, Ray i en Edu que també ve de Granollers. Ja porten estona preparats, van molt abrigats, tenim por de passar fred nois?

A les 9:15 la comitiva comença l’ascensió a Fontalva, una pista d’uns 11 quilometres i uns 900 metres de desnivell positiu ens esperen, les nostres maquines no són de rally i això es nota. La pujada es fa força bé, no hi ha cap rampa massa dreta i amb la bici es puja de forma força còmode, em sembla que tardem unes dues hores en pujar, més dues parades per agafar aire i veure aigua, que sumen un quart d’hora més. Durant l’ascensió ens passen molts cotxes, tots esperem no trobar gaire gent durant el camí, la bici és una molèstia per alguna gent i com més en trobem pitjor serà, per ells i per nosaltres. Al arribar a Fontalva veiem que el pàrquing sembla el del Carrefur el diumenge, esta ple de cotxes i de gent, esperem que vagin al Puigmal!

A partir d’aquest punt ja comença la ruta de veritat, em deixat la pista forestal i ara trobem l’autentica muntanya, el camí es torna corriol i ara serà molt més divertit. El camí és estret i ratoner, les bici però es mouen còmodes i tothom fa una altre cara, estem més animats. La ruta fins a Núria és més o menys planera, però té algunes rampes que s’han de fer a peu, en Ray està patint una mica, esperem-lo. Arribem al punt més alt de la ruta, ara comença el descens cap a Núria, una trialera curta però molt intensa, moltes pedres, regateres, corbes de 180 graus, uffff que bé m’ho estic passant! M’encanta!

No hem fet ni 500 metres de camí que l’Edu punxa, ens parem a canviar la càmera.

Reparem i ara si que la baixada arriba a Núria, la trialera ha estat impressionant, hi ha algun tram que no es ciclable però els que si que ho són no els desaprofitem. Jo porto a en Joansa a darrera i passa i salta per allà on pot i veu, no es deixa res per fer.

Un cop a Núria veiem que allò és el mercat de Vic, esta a petar de gent, nens, avis, iaies, tiets, frares, escolanets i només hi faltava el Papa! Allà esmorzem, be, dinem doncs ja són les dues de tarda. De pas ens prenem una clareta ben fresca per afrontar amb garanties la baixada.

La baixada és tècnica i exigent, és molt llarga i la veritat és que es cansen els braços i les cames. Fem tots els passos a tope, amb en Chippie anem a tota canya i només frenem per no caure i per passar pel costat de la gent que puja o baixa caminant. Els altres van a un altre ritme, jo vaig seguint a en Chippie. Quan portem uns 15 minuts l’Edu torna a punxar i canviem la càmera i continuem. El camí és una trialera impressionant, m’encanta i m’ho estic passant de conya. No parem ni a tirar fotos. Cap al final de la baixada perdo inèrcia i en un esgraó surto per davant de la bici i el manillar em xafa el dit, em faig mal però puc continuar, ara però a un altre ritme. Ja només ens queda remuntar un tram d’escales molt dur i acabar de baixar fins a Queralbs, uns 15 minuts de camí fàcil i pedregós amb moltes corbes que es poden fer amb velocitat i seguretat, el dit no em deixa gaudir massa però acabem arribant bé al cotxe, cansats i amb ganes de repetir, però repetir-ho un altre dia.

La vaca...

2008-10-02T09:40:00.000-07:00

L'autentica vaca... perfecte per transportar allò que no podem portar al cotxe!!!

Pre-Enduride

2008-09-29T12:11:00.000-07:00

El dia 19 d'Abril a Sant Joan de Vilatorrada es fa una pedalada molt divertida, plena de trialeres, corriols, salts, tallats, rampes, esgraons, i mil i unes trampes més. Sort que la gent va preparada pel que pugui passar i intenta gaudir de cada pedra del camí. Les fotos són del dissabte previ a la prova, a la ruta que puja al Collbaix i després el baixa pel dret. Aquell dissabte va fer una tarda idíl·lica i el sòl estava perfecte, ara bé, el diumenge va caure un patac d'aigua que ho va deixar tot anegat i impracticable. Les penjo perquè son les primeres que vaig fer amb la càmera nova i em va agradar molt com varen quedar.

Cogulló de Can Torre

2008-09-17T13:10:00.000-07:00

Diumenge 14 varem fer una excursioneta fins a Castellfollit del Boix, passant per Rajadell des de Sant Joan i pujant de “Las Zetas” fins a dalt de tot, després na fent camins i corriols fins a Sant Joan. Un total de 41 kilòmetres que la veritat no en son gaires, però veient amb les bicis que anàvem aquesta distància ja es un bon numero.

Deixo algunes fotos perquè veieu una mica la sortida.

Salut i fins aviat...

Una bona vista de Montserrat

Vista de la pujada de "Las Zetas"

Grupeta i Montserrat al fons

Grupeta i "Las Zetas" a darrera
On anem ara?

El cim del Cogulló amb la torreta de guaites i la senyera

Santi's Park!

2008-09-06T03:58:00.001-07:00

Santi's Park així és com jo anomeno el pati de casa d’en Santi. Un pati al Calvet, d’uns 1000m2 i on mica en mica hi ha anat col·locant i construint diferents mòduls on poder jugar amb la bici. Hi ha salts, passarel·les, balancins, drops, un altiplà i alguna llançadora.

Les fotos les ha fet la Joanna, un dimarts a la tarda ara farà 15 dies.

Presentació oficial!

2008-08-08T13:32:00.000-07:00

Be, després de forces dies buscant peces, mirant quina aniria millor, per qualitat preu, lleugeresa i resistència, ja podríem dir que la nova Giant Faith esta acabada. Només queden detalls com tarar bé les suspensions, tan la de darrera com la de davant i tallar a la mida idònia el tub del seient. Després només caldrà provar-la i gaudir!

De muntatge !!!

2008-07-30T23:59:00.000-07:00

Diumenge vas ser el dia escollit per acabar de muntar la bici, ens van faltar les bieles que estan de camí però tret d’això, varem muntar tot el que teníem preparat. Bàsicament el que calia muntar era el canvi, el desviador, els frens, el pinyons, la cadena i les bieles que encara no estan a casa.
La jornada va començar d’hora a les 6 i pico de la tarda i com sempre es va allargar una mica, fins les 10:30 o les 11. Crec que si anéssim per feina tot allò en 45 minuts ho tenim muntat jejeje!

Ara només falta acabar de tallar els cables del fre i muntar les bieles amb els pedals i la bici ja estarà muntada i preparada per rebre canya.

Un cop més donar les gracies al Marc que m’ajuda a muntar tot el que cal i m’explica algunes coses de mecànica que se m’escapen.

Properament penjaré una sessió de la bici acabada, amb fotos decents i en l’entorn que es mereix.